(Fotografía de Rafael Mammos por Librería Diógenes)
Rafael Mammos (Palma de Mallorca, 1982) és llicenciat en Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona. Ha publicat els poemaris Paisaje con reflejo (Paralelo Sur, 2011), Casas rivales (La Garúa, 2013), Oficio (Polibea, 2016), Microdestrucció del món (Edicions Tremendes, 2017) i Setge a la cel•la (Tanit, 2018). També va publicar una adaptació de l’Odissea (Combel, 2008). Ha col•laborat amb les revistes de literatura Paralelo Sur, Puentes de crítica literaria y cultural, Quimera y Alga.
Setge a la cel•la s’ha publicat a la col•lecció Tanit de La Garúa Ediciones. Heus ací un tast:
LA VIDA ÉS SECRETA
La vida és secreta,
la veritable
no se sap què té
que cal amagar-la dels altres.
La paciència
d’escoltar la història
privada d’una purga,
juntament amb mi, de mi
cap a tu que n’ets la causa,
la tindries?
MARATÓ
Es llença una moneda i cau
més a dreta o a esquerra
d’una línia al terra.
Acabes de néixer, ja pots
començar a estimar
si t’estimes la casualitat.
Què prefereixes, Marató
o el menjador de casa teva?
La pàtria se’t mou de lloc, lluites
en un regne de substitució.
BESSÓ
El bessó que no va néixer amb mi
el vint-i-set de gener de mil nou-cents vuitanta-dos,
a les vuit de la nit,
es va dissoldre al meu pit,
que li serveix de nansa
encara avui,
quan necessita empenta
per sortir i agafar aire.
Surt per no ser reconegut.
Al món dura només un dia.
I les seves accions, inútils
també per a mi, poden
confondre’s amb il•luminacions.
ESTRELLA
‘No pots vendre,
honestament, el teu cor
com a símbol i amulet
del moviment’.
Sí, soc un caminant
però el món no canvia.
No veus que el món no és més
que un seguit de sales iguals?
Estic forçat al camí
i a l’estrella llunyana.
Els gossos borden
perquè estic de pas.
[Poemes de Setge a la cel•la (Tanit, 2018)]
